El propolis és una substancia viscosa que les abelles elaboran a partir de les seves propies secrecions, barrejades amb la resina i la saba de diversos àrbres, especialment de pins i d'altres coníferes, bedolls i freixes.
A cada rusc es produeixen entre 150 grams a 300 grams de propolis cada any.
Les abelles els fan servir com material de construcció, amb el que reparen les esquerdes i escletxes del rusc, i envernissen la superficie interior.
També es fa servir com antiséptic, per la seva capacitat per destruir fongs, bacteris i virus.

CASTANY D'INDIES-ORTIGA-PASIFLORA-PROPOLIS

- resines 55%
- ceres 25%
- olis essencials 10%
- pol·len 5%
- flavonoides, vitamines, ácids orgànics i minerals

PROPIETATS I INDICACIONS

El propolis no són només útils per les abelles, sino també per als éssers humans.
- Antibiòtic natural: Moltes de les substàncies que componen el propolis detenen el creixement de diversos bacteris com els estafilococos, estreptococos, salmonel·las i diferents bacteris causants de infeccions intestinals.
És efectiu tant aplicat localment sobre la pell o mucoses, com per via oral.
A diferència d'altres antibiòtics no deprimeixen les defenses del organisme, sino que exerceixen una acció inmunoestimulant.
Es recomana especialment en cas d'infeccions respiratòries ( faringitis, bronquitis) o digestives ( gastroenteritis, colitis)
- Virucides : El propolis és actiu contra els virus de la grip i del herpes. Se está investigant la seva acció davant d'altres virus.
- Fungicides : Impideixen el desenvolupament de diversos fongs microscòpics que afecten a la pell i a les mucoses, com la càndida albicans. En aquests casos s'apliquen localment en forma de pomades o d'altres preparats.
- Balsámics i antitusígens: Protegeix i desinflamen les vies respiratòries. Indicat en cas d'infeccions respiratòries de les vies altes ( faringitis, laringitis, sinusitis, etc.), bronquitis i tos de diverses causes.
- Antiinflamatori i antirreumàtic
- Anestésic local: Es fa servir per dolors dentals, aplicant una gota de tintura sobre la peça dentaria afectada.

DOSIFICACIÓ I PRESENTACIÓ

Per via oral es sol recomanar de 300 a 500 mg. Dues o tres vegades diaries en forma de:
- Xarops o Tintures.
- Goma per mastegar.
- Càpsules o comprimits.
- Pomades i altres preparats dermatològics.

La soja es el llegum mes ric en nutrients i de la que més productes alimentaris s’obtenen. Tots ells posseeixen interessants propietats nutritives i dietoterapèutiques.

PRODUCTES TRADICIONALS DE LA SOJA

S’elaboren amb la llavor complerta, a diferencia dels productes industrials, que només contenen una part o extracte d’ella.
Són propis de la Xina, Japó i altres països del orient llunyà, encara que actualment se’ls pot trobar també a occident amb molta facilitat.

NO FERMENTATS

LLET DE SOJA:
La denominació legal als països de la Unió Europea és de beguda de soja. S’obté artesanal o industrialment, amb el següent procediment:
1. Posat en remull les llavors de soja.
2. Triturar-lo fins convertir-les a puré, que després es sotmès a cocció.
3. Esprémer el puré fins obtenir un extracte aquós que és la llet o beguda de soja.

Amb relació a la llet de vaca conté:
- Menys greixos i menys calories; més ferro i menys calci; lecitina i més àcids grassos poliinsaturats i isoflovones (fitoestrògens naturals)

Al contrari no conté:
- Ni lactosa (sucre) ni caseina (proteïna de la llet), que poden causar al·lèrgies.
- Ni colesterol
- Ni vitamina B12, encara que al mercat existeixen diverses llets de soja enfortides amb aquesta vitamina i/o calci.

La llet o beguda de soja es pot fer servir com la llet de vaca, a la que pot substituir. A més, es recomana especialment en els següents casos:
- Intolerància a la lactosa, al·lèrgies.
- Eccemes i dermatitis atòpiques, causades per la llet de vaca o els lactis.
- Augment del nivell de colesterol, arteriosclerosis, malalties coronaries, litiasi biliar (càlculs a la vesícula)

TOFÚ

És un terme que procedeix del japonès que significa carn sense os. Es a la llet de soja, el que el formatge a la llet de vaca. S’obté coagulant la llet de soja, generalment amb una sal càlcica. La seva textura és molt similar a la del formatge fresc. Per ser fàcilment digerible i tenir un sabor neutre, es presta a ser combinat tant en plats freds com amb fruites dolces.
El tofú és molt ric en proteïnes (8%), calci (105mg/100gr) i zinc (0.8gr). És un dels derivats de la soja més rics en isoflavones, que al igual que el propi gra del llegum, resulta especialment indicat com preventiu dels següents trastorns i malalties:
- Símptomes propis de la menopausa a la dona.
- Arteriosclerosi i malalties coronaries.
- Osteoporosi.

FERMENTATS

Al llunyà orient es fermentaven les llavors de soja des de fa mil·lenis. Amb això s’aconsegueix millorar el sabor de la soja; que desapareguin les substàncies tòxiques i els factors antinutritius que conté la llavor crua, que aparegui la vitamina B12, sintetitzada pels microorganismes causants de la fermentació.

TEMPEH

S’obté posant en remull i sotmetent a cocció les llavors de la soja. A continuació s’afegeix un fong anomenat Rhizopus oligopus que les fa fermentar. Desprès de unes 24 hores s’obté una pasta, el tempeh, que es serveix fregit, rostit o com si fos una hamburguesa.
El tempeh és una bona font de proteïnes, conté un 19%, una quantitat igual o superior a la carn; vitamina B12 (1 ug/100 gr.), aproximadament la meitat de la carn i tres vegades més que la llet de vaca; ferro (2,26 mg/100 gr.), aproximadament igual que la carn.

MISO

La seva obtenció es molt similar a la de tempeh, però la fermentació la produeix el fong Aspergillus oryzae. Les llavors de la soja es barregen amb arròs o amb ordi abans de ser fermentades. El miso és una pasta de consistència similar a la mantega de cacauet.

TAMARI

És una salsa elaborada a base de soja fermentada, molt saborosa i rica en enzims i en vitamina B12.

PRODUCTES EXTRETS DE LA SOJA

- Proteïnes:
Al 1937, científics de l’empresa automobilística Ford van obtenir un extracte de proteïna de soja, amb l’objecte de produir amb ell una fibra tèxtil. Però es van adonar que era més útil con aliment que con teixit. L’ enginyer químic nord-americà Robert Boyer va patentar uns anys més tard el procediment per a l’obtenció de un concentrat quasi pur de proteïnes de soja. Finalment la humanitat anava a disposar de proteïna alimentaria d’alta qualitat, en grans quantitats i a un preu molt baix. Hi ha diversos productes de soja rics en proteïnes, que es fan servir per enriquir el valor proteïnic del pa, galetes i diversos productes alimentaris.
- Farina de soja:
Conté del 40% al 50% de proteïnes
- Concentrat de proteïna de soja:
Arriba fins el 95% de concentrat proteïnic.
- Proteïna texturitzada de soja:
Per diversos procediments industrials, s’aconsegueix donar un aspecte i textura similar al de la carn. Es presenta en forma de granulat amb un contingut proteïnic del 70% al 90%.
- Oli de soja:
Generalment s’obté aplicant un dissolvent (hexà) a les llavors triturades i calents. La indústria garanteix que al final de procés no quedin restes del dissolvent, que és tòxic. És ric en àcid linoleic (poliinsaturats) i insípid. Es fa servir sobretot per a la elaboració de margarines i salses.
- Lecitina:
És un fosfolípid la molècula del qual està formada per la unió de diversos àcids grassos (estaàric, palmitic i oleic) com la colina i l’àcid fosfòric.
Obtenció: La lecitina de soja es possiblement la font més natural més rica en lecitina, aquesta es troba a les llavors de moltes altres plantes i al rovell de l’ou. El nostre organisme també pot produir lecitina en cas que l’aport alimentari sigui insuficient. Les cèl·lules del fetge i les del sistema nerviós són les que més contenen.
Ús com additiu: La lecitina és un bon emulsionant. Per això es fa servir en maioneses, salses, xocolata i molts altres productes.
Ús dietoterapèutic: La lecitina es pot fer servir en els següents casos:
- Augment del colesterol. Se suposa que el consum regular de lecitina de soja ajuda a reduir el colesterol.
- Malalties del fetge. La lecitina de soja conté colina, que es un factor vitamínic necessari per que el greix no es dipositi al fetge. Encara que l’organisme pot produir colina la major part procedeix de la lecitina continguda als aliments o ingerida com a suplement. La lecitina contribueix a evitar la degeneració grassa del fetge, i el seu ús convé en cas d’hepatitis, alcoholisme, hepatitis tòxica per medicaments, o insuficiència hepàtica de qualsevol causa.
- Trastorns del sistema nerviós. La lecitina i la colina estan presents a les neurones, a on contribueixen a la transmissió dels impulsos nerviosos. La acetilcolina, un derivat de la colina, és un dels principals neurotransmisors (substàncies que comuniquen químicament unes neurones amb les altres). El consum de lecitina pot ser beneficiós en cas de diversos trastorns del sistema nerviós, inclosa la depressió. L’ús de lecitina de soja com a complement dietètic no planteja cap problema, ja que no té cap efecte secundari, indesitjables o tòxics.