Per a molts , la mel és més que un edulcorant natural. Les nombroses propietats medicinals que se li atribueixen, tant ingerida com a aplicació externa, fan de la mel una dolça medecina. Com els diferents tipus de sucre, la mel està composta principalment per hidrats de carboni simples, es a dir, per sucres, però, aquests tenen una constitució química diferent al del sucre comú.

La mel es troba a mig camí entre els aliments vegetals i animals. Encara que la matèria prima amb la que s’elabora es d’origen vegetal (el nèctar de les flors), està predigerida per uns animals, les abelles.

PRODUCCIÓ DE LA MEL

La producció de la mel la realitzen les abelles en tres fases.

1. Recol·lecció: Les abelles liben el nèctar, substància ensucrada que exsuen les flors y altres parts aèries de les plantes. En menor proporció, les abelles també liben la melada, líquid dolç que exsuen alguns insectes que s’alimenten de la saba de les plantes.
El nèctar de les plantes està format per un 10% a 50% de sacarosa i petites quantitats de vitamines y sals minerals.
Els apicultors poc escrupulosos fan libar a les abelles líquids ensucrats, amb el que la mel s’empobreix en vitamines i minerals.

2. Predigestió: Les abelles emmagatzemen el nèctar en un eixamplament del seu esòfag anomenat sac de la mel o pap. Allà es barregen amb les enzims segregades per les glàndules hipofaríngies, principalment la invertasa, que transforma la sacarosa en glucosa i fructosa.
Al arribar al rusc, les abelles regurgiten el contingut del seu pap i ho passen a d’altres abelles al pap de les quals continua la predigestió. Després de tres o quatre transferències, el nèctar predigerit es col·locat a les cel·les.

3. Concentració: El nèctar predigerit, acabat de col·locar a les cel·les, conté un 50% d’aigua. Gràcies a la calor i a la ventilació del rusc, l’aigua s’evapora fins a convertir-se en mel, la proporció d’aigua de la qual es del 17% al 20%. Llavors les abelles tanquen amb cera la cel·la, per que la mel es conservi.

PROCESSAT DE LA MEL

Una vegada introduïda la mel per les abelles se la sotmet a aquests processos:
Extracció de la mel que es troba a la bresca, por fer-se:
Per centrifugació de la bresca. Es el mètode ideal, per que no altera les propietats de la mel.
Per pressió, la bresca s’esprem, normalment en calent. D’aquesta manera s’obté major quantitat de mel que amb la centrifugació, però es destrueixen les substàncies d’acció antisèptiques i antibiòtiques per l’acció de la calor.
Filtrat per eliminar les restes de cera.
Xoc tèrmic, en alguns casos la mel processada industrialment es calenta a 80 graus per fer-la més fluida i que no cristal·litzi, amb el que es perden part de les seves propietats.

COMPOSICIÓ DE LA MEL

La mel es més que sucre, per que està formada per més de 70 substàncies biològicament actives, la major part de les quals procedeixen del nèctar i de algunes de les glàndules hipofaríngies de la abella, com els enzims i inhibines. La composició de la mel és la següent:
- Aigua: Normalment és inferior al 20%. La consistència ideal s’obté quan l’aigua és entre el 17% i el 18%.
- Hidrats de carboni: Del 80% al 82%, formats per una barreja de glucosa o dextrosa (31%), fructosa o levulosa (38%), sacarosa (2%) i d’altres. Tant la glucosa com la fructosa són sucres simples (monosacàrits) que no necessiten ser digerits.
- Glucosa: Al arribar al budell prim, passa a la sang directament. Des d’ella es distribueix a totes les cèl·lules dels organisme, on s’oxida o crema produint una gran quantitat de energia que es emmagatzema en forma de ATP (adenosin trifosfat). La glucosa precisa de la hormona de l’insulina per entrar a les cèl·lules i ser cremada.
- Fructosa: La seva absorció és més lenta que la glucosa. Quan es pren en grans quantitats, la fructosa de la mel pot produir malestar abdominal i diarrea en algunes persones, degut a la mala absorció.
- Proteïnes: En molt petites quantitats, del 0.3% al 1%.
- Minerals: Tots ells en petites quantitats, com el ferro, fòsfor, magnesi, calci, potasi. Contenen també oligoelements com el zinc, coure i manganesi.
- Vitamines: Petites quantitats del grup B (excepte B12) i de vitamina C.
- Àcids orgànics: Principalment fòrmic, màlic, acétic, succínic. Procedeixen del nèctar que serveix de matèria primera i entre tots arriben al 0.3%.
- Enzims: La més important és la invertasa que converteix la sacarosa en glucosa i fructosa.
- Inhibines: Són substàncies termolàbils i fotolàbils (que es destrueixen amb la calor o la llum) que donen a la mel capacitat bactericida.
- Altres components: Substàncies aromàtiques, un principi similar a la acetilcolina, diverses proteïnes i aminoàcids, grans de pol·len i moltes altres encara no ben estudiades.

PROPIETATS CURATIVES DE LA MEL

Tenint en compte la composició de la mel, podem deduir que:
- Les nombroses substàncies nutritives i biològicament actives que conté la mel, a més dels sucres, actuen d’alguna forma a l’organisme.
- El fet que aquestes substàncies es trobin en quantitats molt petites no és motiu per ignorar-les. Cada cop s’estan descobrint nous i inesperats efectes beneficiosos de substàncies que es troben en molt petites quantitats als aliments, com element fotoquímic de les plantes.

Encara que farien falta més investigacions que ho confirmin, sembla raonable acceptar que la mel posseeix propietats curatives. Així ho sostenen distingits metges, que han comprovat els efectes medicinals de la mel a l’exercici diari de la seva professió.

INDICACIONS TERAPÈUTIQUES DE LA MEL

- Astènia: Tant d’índole física com psíquica, nerviosisme i esgotament. La glucosa es el principal nutrient per les neurones. A més, proporciona energia a les cèl·lules musculars, especialment si va acompanyada de vitamines i minerals, com passa amb la mel.
- Insomni: Dues cullerades de mel potencien la acció de qualsevol infusió sedant. Evita les rampes musculars i facilita un somni reparador.
- Estats d’aprimament.
- Restrenyiment: Per la seva suau acció laxant, possiblement degut a una absorció insuficient de la fructosa.
- Diarrees infeccioses: El consum de 3 o 4 cullerades de mel al dia, dissoltes amb aigua, contribueix a tallat les diarrees infeccioses típiques de les gastroenteritis causades per salmonel·les.
- Afeccions respiratòries: La mel exerceix una suau acció expectorant i antitussígena. Presa amb regularitat (20-30 grams diaris) poden evitar en alguns casos els atacs d’asma. Això atribuït al efecte desensibilitzador dels grans de pol·len que conté, actuaria com una espècie de vacuna.
- Insuficiència hepàtica: La insuficiència hepàtica deguda a la hepatitis, alcoholisme o altres causes. La fructosa de la mel afavoreix la producció de glucogen a les cèl·lules hepàtiques, substància similar al midó que actua com a dipòsit d’energia.
- Aplicada directament sobre la pell: S’utilitza per afavorir la curació de ferides, ulceres i cremades. En gàrgares alleuja la irritació de gola, les amigdalitis i les faringitis.

TIPUS DE MEL

- Mel de tarongina: Es la elaborada sobretot amb flors de taronger. El seu sabor és molt fi i el seu efecte es especialment sedant.

- Mel de bruc: Es la elaborada sobretot amb flors de bruc. Té una acció desinfectant i antiinflamatòria de les vies urinàries. Es fa servir en cas de cistitis i càlculs urinaris i malalties de la pròstata.

- Mel de castanyer: Es la elaborada sobretot amb flors de castanyer. És molt rica en ferro, encara que el seu sabor és una mica fort.

- Mel d’alzina: És la elaborada sobretot amb flors d’alzina. Una mica fosca, però molt rica en minerals.

- Mel de espígol: És la elaborada sobretot amb flors d’espígol. Antisèptica, expectorant i sedant, pel que es recomana en cas de bronquitis, refredats de les vies respiratòries altes i tos espasmòdica de tipus nerviós.

- Mel d’eucaliptus: És la elaborada sobretot amb flors d’eucaliptus. Eficaç contra la tos i les malalties respiratories.

- Mel de pi i avet: És la elaborada sobretot amb flors de pins i avets. Acostuma a ser fosca. Es recomana en cas de malalties respiratories.

- Mel de romaní: És la elaborada sobretot amb flors de romaní. Tonificant en cas de estrés i esgotament. Afavoreix el funcionament del fetge.

- Mel de farigola: És la elaborada sobretot amb flors de farigola. Antiseptica, digestiva; resulta apropiada en casos de gastroentiritis.